Autora: Ali Brancal. Espai FIGA
Cosificar les dones i considerar-les objecte de consum és una realitat inacceptable que perpetua la desigualtat i la violència de gènere.
El pensament masclista intenta “salvar-nos” mantenint-se fort i poderós.
Un exemple d’açò és la nova conceptualització de les nines sexuals com una opció que ens salvarà dels violadors. Segons açò, les nines reduiran els nivells de prostitució i acabaran amb les agressions sexuals.
Es tracta de nines de format real cada vegada més perfeccionades perquè s’adapten al gust de diferents homes. Les nines de 140 a 150 cm es consideren tamany gran. Les de 100 cm diu que són una opció per als que tenen problemes d’esquena o busquen una nina fàcil de manegar. Grandària dels pits, cara infantil… Tot a l’abast de qui puga pagar-ho. A AliExpress, per uns 300 euros.
Gran èxit tenen les que semblen menors o xiquetes menudes. Si no vols pagar per una, o t’agrada canviar, estan els bordells de nines. Que diu que les netegen i, si troben una amb restes, els multen. La higiene en nines de plàstic. L’explotació en les dones prostituïdes.
Una nina és un objecte o una màquina d’un món artificial que no entén d’afectivitat, però que la substitueix.
Mentrestant, el món cada vegada és més virtual. S’interacciona cada vegada més amb màquines i, de resultes, les relacions afectives també es fan virtuals. O inútils per al plaer.
Aquestes figures representen un plaer unidireccional on l’home és consumidor i la «dona» esdevé una propietat submisa i obedient. Aquesta dinàmica no sols degrada la imatge femenina, sinó que trasllada patrons patriarcals a les relacions reals, consolidant la idea que la dona ideal és aquella que no s’oposa, ni decideix, ni compara, ni demana. Ni sent ni pateix. Com fan les manades.
L’existència de ninots sexuals infantils i els bordells com a espais que acullen violències sexuals agreuja encara més el problema. Aquests fenòmens normalitzen la violència i reforcen el privilegi masculí en el sistema prostitucional, on la demanda de menors s’incrementa alarmantment. La idea de bellesa associada a la fragilitat i la manca d’humanitat envia un missatge perillós: el cos de la dona ha de ser submís i disponible.
L’aprenentatge respecte a la sexualitat és terrible. Una nina submisa, callada, que no diu a res que no, a la que no has de satisfer ni t’importa, transmet a qui consumeix la idea que les relacions violentes i no consentides són acceptables. Aprenen a excitar-se amb eixes pràctiques i pot reforçar la necessitat de dur a terme el comportament que es pot tindre amb una nina. I tot mentre es considera un joc, una ficció.
Els homes se’n senten atrets perquè el poder produeix plaer. El fet de tindre control sobre un objecte, que, encara que parega humana, continua sent inferior. Enrere queda la sensació de ser comparat amb les parelles anteriors o ser incompetent per a produir el plaer de la dona.
La compravenda de les nines sexuals implica la perpetuació de la violència simbòlica contra les dones, fomenta la cultura de la violació i contribueix a crear una sexualitat masculina que erotitza la violència contra les dones.
Ja estem aplegant tard a la regulació jurídica de la fabricació, venda i consum.
