Autora: Xusa Ortega Pérez. Espai FIGA.
La sèrie de Netflix Adolescence (Jack Thorne, 2025) ha trencat tots els motles: es va estrenar el 13 de març i en només una setmana ja era el contingut més vist de la plataforma en un cap de setmana a tot el món.
No entrarem a descriure el guió perquè a aquestes altures quasi tothom ha sentit alguna cosa de l’argument de la sèrie, que ja s’ha descrit com «el més pròxim a la perfecció que s’ha vist en televisió en dècades».
Adolescence ha aconseguit generar una resposta política davant el que les feministes portem anys denunciant: l’augment de la misogínia i l’amenaça per als drets de les dones que significa l’auge de l’ús de les (a propòsit) incontrolades xarxes socials entre els menors.
La problemàtica que crudament exposa la sèrie (ni més ni menys que la conversió dels nostres menors en feminicides i violadors grupals) és tan alarmant que ha arribat al parlament britànic, el qual es planteja prohibir els mòbils als menors de 16 anys, com ja ha fet Austràlia.
La sèrie mostra que aquests «monstres» (els nostres fills!), són el resultat de la unió de diverses circumstàncies que mai s’han entès correctament per haver-se analitzat per separat (especialment als mitjans de comunicació) però que les feministes sempre hem denunciat. La problemàtica només pot explicar-se correctament i, per tant, afrontar-se correctament, si s’analitzen tots els seus factors en conjunt. Perquè no són casuals, ni aïllats. Els enumerem a continuació:
- Augment de suïcidis en adolescents: les xarxes socials han disparat les problemàtiques que subjauen en la conducta suïcida de la població adolescent, de manera que entre 2017 i 2021 el percentatge d’intents de suïcidi en aquest col·lectiu es va duplicar. L’assetjament escolar i la sensació de fracàs són uns dels motius (que en la sèrie es reflecteixen molt bé). Però la major part de conducta suïcida es dóna entre les xiques que pateixen la major part de la pressió: estereotips sexistes, sexualització, assetjament sexual…
- Accés al porno: la mitjana d’accés al porno a Espanya és de 8 anys. Els nostres fills amb 12 anys estan insensibilitzats contra la violència extrema que és el porno, cosa que elimina la seua empatia cap a les dones, la qual cosa desemboca en…
- Violacions grupals i individuals protagonitzades per xiquets-adolescents. Aquest fenomen no pot entendre’s sense relacionar-lo amb l’accés a la pornografia «gràcies» als mòbils, les xarxes socials, els videojocs, etc. La indústria de la pornografia busca els xiquets incansablement per a crear futurs clients de prostitució i assegurar el negoci. La societat en conjunt paga el preu, doncs aquests delictes estan inundant totes les esferes, fins i tot els centres escolars: el professorat confessa estar desbordat. I d’altra banda…
- Blanquejament de la prostitució: la indústria de la prostitució (que és la mateixa que la de la pornografia) cada vegada busca més dones joves i vulnerables, però amplia el perfil de les seues «víctimes objectives». Only Fans, assistència sexual a homes amb discapacitat, les propostes de regularització de la prostitució de partits suposadament feministes… el blanquejament de la prostitució, que és l’escola de desigualtat sobre la qual es construeix la deshumanització de les dones (de Miguel, 2012), és també un dels factors de deshumanització de les dones.
- La machosfera i la ideologia incel: la machosfera és un ecosistema de fòrums, canals, xarxes socials i plataformes, on es propaguen idees misògines i d’oposició al feminisme. Algunes expertes creuen que és una resposta organitzada a les conquestes del feminisme (Franco i Bernárdez (eds.), 2023 en Varela, 2024). En la machosfera la ideologia incel, essencial en «Adolescence», juga un paper primordial perquè al voltant d’ella col·lectius d’homes i adolescents que se senten rebutjats per les dones (cèlibes involuntaris) articulen perillosament el seu ressentiment i misogínia descarregant violentament la seua frustració contra les dones.
- El declivi del sistema educatiu: està ben reflectit en la sèrie la falta de normes, l’absència total d’autoritat del professorat (en pro de la felicitat de l’alumnat), el dany que causa l’accés a mòbils i ordinadors a les aules, el descontrol absolut de l’accés a tots els continguts i accions anteriorment anomenats en hores lectives.
- Eliminació de la coeducació i substitució per idees transgeneristes que reforcen els estereotips sexistes, contribuint encara més si és possible a l’augment de la desigualtat entre sexes… en l’àmbit educatiu!
I en tot aquest panorama hi ha responsabilitats. Responsabilitats i responsables, que algun dia hauran de respondre davant el que podríem considerar delictes contra la humanitat.
Els responsables:
- Els poders públics que, malgrat les evidències conegudes fa ja anys, no s’han atrevit a regular l’accés als mòbils ni a les xarxes socials en contra dels interessos empresarials. Tampoc els governs han prohibit el porno -ni s’ho plantegen. El porno està ensenyant als nostres menors que les dones i xiquetes no són més que trossos de carn als quals sotmetre a violència sexual. I finalment, encara no han actuat per a prohibir l’accés, lliure i sense control, del discurs transgenerista (que reforça els estereotips sexistes) als centres educatius.
- Les empreses (Meta, X, Youtube-Google…), que intencionadament han permès que la misogínia, l’odi i la depressió campen a plaer (per generar beneficis econòmics), especialment entre els menors, i a les quals se’ls continuen tolerant males pràxis que, com sabem, deriven en l’amenaça als drets de dones i xiquetes i als fonaments mateixos de les democràcies.
- Les famílies que han facilitat als seus fills l’accés il·limitat a mòbils i altres dispositius (al principi per desconeixement, ara per negligència) són també responsables d’aquesta desfeta, d’aquesta deshumanització de les dones i les xiquetes i de la conversió dels xiquets en éssers extremadament misògins i violents.
Els nostres fills no estan fora de perill d’aquesta manipulació. Les nostres filles (futures dones) no ho estan en cap escenari. La conjunció del masclisme, el capitalisme neoliberal, les ideologies postmodernes, la tecnologia sense control ni ètica i la mercantilització dels cossos de les dones, són una estratègia de guerra patriarcal l’objectiu inicial de la qual ara són les xiquetes.
I no només ha començat, sinó que està organitzada i campa a plaer en totes les esferes.
El 2024 a Espanya va sorgir el moviment Adolescència Lliure de Mòbils en el qual desenes de milers de famílies es van unir per a promoure el retard del lliurament de mòbils fins als 16 anys i estan aconseguint canvis en el sistema educatiu. Les organitzacions feministes, especialment DOFEMCO (Docents Feministes per la Coeducació), fa anys que lluiten per recuperar la coeducació real als centres educatius (segrestada pel transgenerisme) i per frenar l’avanç de la misogínia entre adolescents, un treball essencial amb el qual actualment la major part de les institucions públiques actualment no estan alineades.
Tant de bo Adolescence servisca perquè actuem en conjunt d’una vegada per totes contra aquesta reacció extrema que amenaça amb fulminar els drets de tots, però especialment els de dones i xiquetes, i que persegueix l’eliminació dels avanços en igualtat que ens caracteritzen com a societat.
Referències bibliogràfiques:
Bernárdez, A.; Franco,Y. (2023), Misoginia online: la cultura de la manosfera en el contexto español. Ed. Tirant lo Blanch, Valencia.
De Miguel, Ana (2012), “La prostitución de mujeres, una escuela de desigualdad humana”, Revista europea de derechos fundamentales, 19, págs. 49-74
Varela, Nuria (2024), El síndrome Borgen. Por qué las mujeres abandonan la política. Ed. Sinecuanon, Barcelona.
