Autora: Marta Sorlí Fresquet (Espai FIGA)
De nou encarem les festes de Nadal amb els típics anuncis de cada any. Arriben puntuals el de cava, el de la loteria i, la incorporació més recent, el d’embotit. Aquest any una coneguda empresa de companatges ens dona un toc d’atenció per la polarització política i ens especifica de la mà d’una taquígrafa del Congreso que sempre ha hagut “disparitat d’opinions”, una referència vetlada (o no) a la presència de la ultradreta al parlament. Com si això fora una cosa anecdòtica.
Ja fa setmanes, a més, que ens mostren a la televisió estudis sobre la polarització de la societat i, com no podia ser d’altra manera, un dels temes principals de la polarització és el feminisme. Així que deixeu que em prenga la llicència de lligar caps. Si un dels temes de màxima polarització social és la igualtat entre homes i dones i ens estan dient que aquest any no hem de discutir tant, ¿pot ser que el missatge de fons siga recordar-nos a les dones que hem de callar? ¿Pot ser que Campofrio i els diferents noticiaris de les cadenes privades ens estiguen dient a les feministes que ja hem avançat prou?
Pot ser no, segurament el que volen és que allarguem més les sobretaules perquè estem comprant menys torrons que abans. Però jo dubto profundament que la intenció d’aquests anuncis sigui que Jose Luís deixe de dir que la violència no té gènere. Tampoc crec que Pepe s’aixeque de la taula a recollir els plats per evitar que la seva dona li faça la cara roja perquè s’ha passat tres dies cuinant. Fins i tot dubto que Santiago, Alberto, Jose Luís o Pedro es sentin ni tan sols interpel·lats per aquesta campanya generalitzada de bon rotllisme. Dieu-me mal pensada, però crec que ells continuaran sentint-se legitimats per dir el que els isca dels collons mentre nosaltres ens sentirem amb l’obligació de deixar passar el comentari masclista per evitar la polarització.
Així que, per si en algun moment t’has sentit temptada de passar per alt que trepitgen la dignitat col·lectiva de les dones, vinc a recordar-te que els drets no es negocien i que les dones podem parlar en públic, orinar fora de casa, llegir, escriure, estudiar, votar i, fins i tot cantar o actuar, gràcies que algunes dones van polaritzar, i molt. Si avui sobrevivim al part i podem tenir autonomia econòmica, és gràcies a tantes i tantes dones que van confrontar durant les sobretaules de dinars familiars i van fer callar les boques de més d’un i més de dos senyordos.
A les portes dels àpats familiars i d’empresa, no ens vindrà malament recordar algunes dades per tenir present que qui no ha de confrontar són els qui diuen bestieses. Ací en tens algunes:
- La violència no té gènere.
El 80% dels delictes els cometen homes; el 97% dels delictes sexuals els cometen homes: només aquest any quasi 50 dones han estat assassinades per les seves parelles homes, i des de l’any 2003 hi ha més de 1.340 dones assassinades per homes. Manolo, pot ser no tots els homes assassinen però (quasi) sempre són homes els qui ho fan.
- A mi, les feministes massa radicals no m’agraden, tot en la seva mesura.
El feminisme lluita pels drets de les dones i per la igualtat entre homes i dones, ¿què és exactament el que et pareix massa radical Pedro? Et pareix massa extrem que les dones tinguen els mateixos drets que els homes?
- Hi ha més de 400 lleis que discriminen els homes.
Els homes cobren un 15% més que les dones per la mateixa feina, els homes dediquen quasi la meitat del temps que les dones a cuinar, els homes dediquen un 40% menys de temps que les dones a cuidar les criatures, els homes son majoria en els llocs de decisió… Dius que estàs discriminat, Adolfo? On estan eixes lleis exactament?
- Per qualsevol cosa et posen una denuncia falsa.
Les denúncies falses per violència de gènere representen el 0,001% de les denúncies interposades. Jose Maria tens la mateixa probabilitat que et toque la lotería com que et posen una denúncia falsa.
- Les feministes d’abans si que eren feministes de veritat.
Les sufragistes van ser les primeres que van fer grans manifestacions col·lapsant ciutats senceres, es van enfrontar a la policia, van fer vagues de fam i van acabar empresonades. Arturo, si les feministes d’avui en dia actuàrem com les de principis del segle XX, tremolaríeu.
- Qualsevol dia ens tocarà signar un contracte per follar.
El 15% de les dones majors de 16 anys han patit violència sexual i més del 35% han patit assetjament sexual. Tenim dret a viure sense por de ser violades, hi ha prou que us assegureu que volem mantenir contacte sexual amb vosaltres, Ramon.
- Els que violen són immigrants.
Quasi el 85% de les violacions i el 84% dels intents de violació els perpetuen homes de l’entorn de la víctima, i més de la meitat passen a casa. Així que no, Paco, el problema no són els immigrants que venen de fora, són els familiars, amics o coneguts que es creuen amb potestat per accedir al cos d’una dona que coneixen.
- Prostituir-se són diners fàcils.
La taxa de mortalitat de les dones en prostitució és 40 vegades més alta que la d’una dona que es dedique a qualsevol tipus de feina i els traumes psicològics de les dones explotades sexualment són superiors als dels veterans de guerra. Xuclar 8 o 10 xorres com la teva cada dia i que et penetren diverses vegades homes amb la sensibilitat d’un pica-porta és una tortura, José Luís.
- La prostitució evita violacions.
Només el primer semestre de l’any 2025 es van registrar més de 2.600 denúncies per violació i quasi 8.000 denúncies per agressió sexual sense penetració. Santiago, la prostitució no evita res, és on aneu a violar a canvi de diners.
- No tots els homes son iguals.
No Alberto, per sort no tots els homes sou iguals. Però sempre sou homes qui assetgeu, violeu, prostituïu o discrimineu. Sempre sou homes els que impediu que les dones tinguem la revolucionària idea de ser persones.
Aquesta llista no pretén ser exhaustiva, ja que l’enginy per a mantenir els privilegis masculins és immens i la creativitat per parar l’avanç envers la igualtat entre homes i dones enorme. Recordeu aquestes festes que els drets sempre s’han aconseguit alçant la veu i defensant les causes justes. Els estats democràtics, tal com els coneixem, es van aconseguir gràcies a la revolució del poble. La jornada laboral de vuit hores es va aconseguir per les vagues de la classe obrera. I els pocs avenços històrics en els drets de les dones, també es van aconseguir amb dones valentes que no es van acovardir davant de cap empresa d’embotit.
A les dones ningú ens ha regalat mai res al llarg de la història, i només les feministes han tingut la capacitat d’obrir els debats necessaris perquè totes puguem viure la vida amb un mínim de dignitat. Benvingudes siguen les lluites legítimes a totes les sobretaules de les cases honrades i honestes. I si resulta que la confrontació al dinar o el sopar ve perquè estàs defensant el teu dret a una vida digna, lliure de violència i en igualtat, abracem amb alegria la polarització, Charo. Perquè només amb valentia i realitat aconseguirem parar el masclisme.
Bones festes i bon any.
